NOTA TÈCNICA SOBRE LA SENTÈNCIA DEL TJUE DE 19/03/2020
NOTA DE PREMSA TÈCNICA sobre la Sentència del TJUE de 19 de març de 2020 , en els assumptes acumulats C‐103/18 i C‐429/18.
A) ELS ASPECTES GENERALS SOBRE LA JURISPRUDÈNCIA I LEGISLACIÓ ESTATALS QUE LA SENTENCIA VE A ACLARIR:
- L'existència d'un sol nomenament/contracte, encara que aquest es dilati indefinidament en el temps no és impediment per a acreditar abús de temporalitat.
La sentència fonamenta que l'empleat temporal que ha ocupat, el mateix lloc de treball de manera ininterrompuda durant diversos anys i ha exercit de manera constant i continuada les mateixes funcions, quan això es deu a l'incompliment per part de l'ocupador administració pública, de la seva obligació legal d'organitzar en el termini previst un procés selectiu, a fi de proveir definitivament la plaça vacant, s'ha d'entendre que l’empleat està emparat i protegit per la Clàusula 5ª de la directiva i en frau de llei.
- No haver recorregut el cessament/nomenament, ser acte ferm i consentit no és impediment per a acreditar l'abús de temporalitat.
Existint aquest previ incompliment de les normes nacionals, per l'administració ocupadora, que deriva en la utilització abusiva de successives relacions de servei de durada determinada, el fet que l'empleat públic temporal, consenti aquesta successiva renovació, no pot impedir que l'Acord marc sigui aplicat i amb això sancionar l'abús.
- Raons objectives legals per a mantenir “sine die” la situació de temporalitat.
Aquesta doctrina jurisprudencial queda de manera expressa declarada contrària a la Directiva Comunitària, que en definitiva permetia que “raó objectiva” fos el mer motiu que el nomenament respongués a les causa legals previstes, és a dir raons de necessitat, urgència o desenvolupament de programes la renovació, que la norma al seu torn preveu amb caràcter temporal, conjuntural i extraordinari, però en definitiva no impedeixen que l'ocupador, en la pràctica, mitjançant aquestes renovacions, en la realitat aquesta cobrint necessitats permanents i estables.
L'aberrant doctrina jurisprudencial no pot ser aplicada.
- Existència d’una causa objectiva perquè es compleixi amb la causa del nomenament i el seu límit temporal.
Refereix la sentència que cap servei essencial i públic o la necessitat de gestionar un sector amb molt de personal poden justificar l'ús de la contractació temporal per a exercir de manera permanent i estable funcions dels serveis públics.
Aquesta contractació temporal, es declara que s'oposa directament a la premissa en la qual es basa aquest Acord marc, que és que els contractes de treball de durada indefinida constitueixen la forma més comuna de relació laboral, encara que els contractes de durada determinada siguin característics de l'ocupació en alguns sectors o per a determinades ocupacions i activitats.
Com es determina aquest abús?
a) S’Haurà de comprovar que :
- Si la renovació successiva de contractes o relacions laborals de durada determinada tracta d'atendre necessitats provisionals .
- Si les disposicions nacionals ( les que permeten l'ús de contractació temporal ) en veritat s'estan utilitzant per a cobrir necessitats permanents i estables de l'ocupador públic.
b) Què caldrà provar ?
- Els successius contractes no responen a necessitats puntuals i provisionals, sinó permanents.
- El nombre de contractes/ nomenaments.
- El nombre d'anys de temporalitat.
- Realitzar les mateixes funcions que els treballadors fixos.
- Existència de defecte estructural.
- L'elevat percentatge d'empleats públics temporals, els qui constitueixen, per aquesta raó, un element essencial del funcionament d'aquest sector.
- La inexistència de límits màxims al nombre de relacions de servei de durada determinada successives i en l'incompliment de l'obligació legal de proveir els llocs temporalment coberts per aquest personal mitjançant el nomenament d'empleats públics amb una relació de servei de durada indefinida.
B) LES SANCIONS A LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES ABUSADORES
La clàusula 5 de l'Acord marc, té per objecte aconseguir un dels objectius perseguits per aquest, en concret establir límits a la utilització successiva de contractes / nomenaments de durada determinada i imposa als Estats membres l'adopció efectiva i vinculant d'almenys una de les mesures que enumera quan el seu Dret intern no contingui mesures legals equivalents.
Aquestes mesures, (clàusula 5, apartat 1, lletres a) a c)), es refereixen, a l'existència de raons objectives que justifiquin la renovació de tals contractes o relacions laborals, a la durada màxima total d'aquests successius contractes o relacions laborals i al número de les seves renovacions
Anàlisis de les 5 mesures legals o jurisprudencials aplicables
Conforme a la sentència cap de les mesures nacionals aplicables al sector públic compleix amb les mesures contemplades en la clàusula 5, apartat 1, lletres a) a c), de l'Acord marc, destinades a prevenir la utilització abusiva de successius contractes o relacions laborals de durada determinada.
- Els procediments selectius
L'organització de processos selectius destinats a proveir definitivament les places ocupades de manera provisional per empleats públics, la disposició transitòria quarta de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Public, l'organització, dins dels terminis exigits, de processos selectius declara que tal mesura, si seria adequada, per tal d’evitar que es perpetuï la situació de precarietat d'aquests empleats.
Però també observa que aquests terminis no es compleixen.
Per això conclou que, en aquestes circumstàncies, en què la normativa nacional estableix el procés i uns terminis, però no garanteix el seu compliment, no resulta mesura adequada per prevenir la utilització abusiva, per part de l'ocupador, de successives relacions de servei temporals.
I tampoc resulta adequada per a sancionar degudament la utilització abusiva de tals relacions de servei, ni per a eliminar les conseqüències de la infracció del Dret de la Unió, ja que la seva aplicació no tindria cap efecte negatiu per a aquest ocupador.
- Processos d'estabilització i consolidació
La D.T 4a de l'Estatut Bàsic de l'Empleat públic, que preveú la possibilitat que l'Administració dugui a terme un procés selectiu de consolidació d'ocupació dirigida als llocs exercits interina o temporalment.
En atribuir només una facultat a l'Administració, que fa que no estigui obligada a aplicar-la, encara que s'hagi comprovat que recorria de manera abusiva a la utilització de successius contractes temporals, es conclou que no és ni adequada, ni sanció efectiva.
Precisa la sentència que el fet que es procedeixi a l'organització de processos selectius, oberts als candidats que no estan compresos o inclosos en l’abús de temporalitat, i que ofereixen als empleats públics temporals que van ser objecte d'abús, l'oportunitat d'intentar accedir a l'estabilitat en l'ocupació, és procés que no eximeix als Estats membres, del compliment de l'obligació d'establir una mesura adequada, per sancionar degudament la utilització abusiva de successius contractes i nomenaments temporals.
Atès que l'organització d'aquests processos, és independent de qualsevol consideració relativa al previ abús, no resulta adequada per a sancionar degudament la utilització abusiva de tals relacions de servei, ni per a eliminar les conseqüències de la infracció del Dret de la Unió.
- La declaració d'indefinit no fix
Declara que tampoc aquesta mesura permet aconseguir la finalitat perseguida per la clàusula 5 de l'Acord marc.
- La concessió com a sanció, al treballador temporal d'una indemnització equivalent a l'abonada en cas d'acomiadament improcedent
Només constituirà una «mesura legal equivalent», si es concep i dirigeix específicament al sentit de la clàusula 5 de l'Acord marc, és a dir ha de tenir específicament per objecte compensar els efectes de la utilització abusiva de successius contractes o relacions laborals de durada determinada, devent a més aquesta indemnització no sols ha de ser proporcionada, sinó també prou efectiva i dissuasiva com per a garantir la plena eficàcia d'aquesta clàusula.
- Declaració de personal fix o equivalent.
Fins a aquesta sentència el TJUE no qüestionava que la clàusula 5a, complia les condicions per a ser d'aplicació directa si un estat no transposava la Directiva Comunitària, en aquesta sentència estranyament estableix que el jutge nacional es troba amb una normativa de dret nacional que impedeix que un funcionari o treballador estatutari temporal adquireixi la condició de fix, sense haver superat un procés selectiu, i es parteix que la clàusula 5è, no és prou clara i precisa, per tant no té eficàcia directa i no pot ser al·legada per un particular enfront d'un jutge, per això raona que el jutge no estarà “obligat” a no aplicar la norma que impedeix donar la fixesa al treballador temporal, en altres paraules, sense PROCÉS SELECTIU ( que no oposició) no podrà haver-hi fixesa.
Conclou aquesta sentència, dient que el jutge nacional i dins de les seves competències, ha d'interpretar la Directiva en la mesura que sigui possible, a la llum de la lletra i de la finalitat de la directiva, per a així aconseguir el resultat que aquesta persegueix, ha de tenir com a objectiu garantir la plena efectivitat de la directiva i aconseguir una solució conforme amb l'objectiu perseguit per aquesta.
Però afegeix i recorda que el jutge nacional ha de, partint com a referència del contingut de la directiva, quan interpreta i aplica les normes nacionals, respectar els límits propis dels principis generals de dret, seguretat jurídica i irretroactivitat de la norma i mai el contingut d'una directiva pot servir de base per a anar en contra de la norma nacional, saltant-se amb tals conclusions la seva pròpia doctrina jurisprudencial, entre altres la sentència del TJCE de 5 de febrer de 1963 ( assumpte 26/62 Van Gend & Loos) o la del TJUE (GRAN SALA) de 26 de febrer de 2013, assumpte C-399/11.
Dit això, que sembla una contradicció per exemple amb la sentència del TJUE C-53/04 Marosu, no obliga el Jutge nacional a aplicar directament la directiva 1999/70, però no ho impedeix, evidentment, per tant el Jutge nacional serà lliure per aplicar la norma o normes de l'Ordenament Jurídic que consideri apropiades y ajustades al cas, l'únic que restringeix o limita la Sentència és que en cas de sancionar a l’administració abusadora, per tal d’eliminar les conseqüències de la infracció y conforme això se la sancioni amb l’obligació de transformar els contractes temporals en fixos, els treballadors afectats hauran d’haver superat un procés selectiu ( amb els requisits sabuts d’igualtat, mèrit i capacitat), sense haver especificat la sentència que aquest procés hagi de der anterior o posterior a la situació d’abús. Tampoc restringeix la sentència l’aplicació analògica de les normes aplicables al sector privat, al que si es va trasposar in des de fa anys la directiva de forma deguda i legalment des de fa anys.
CONCLUSIONS:
La directiva Europea 1999/70 CE, no ha estat transposada al sector públic i les recents modificacions legislatives tendint a això, en el cas dels empleats en situació d’abús, no compleixen amb la clàusula 5a de la directiva.
No pot ser al·legat per l'administració ni sentenciat pels tribunals, contra els treballadors, que no existeix abús en cas que el nomenament reiterat durant anys tingui un origen legalment establert o bé perquè s'està a l'espera de convocatòria dels processos selectius de les vacants o uns altres termes similars, ni pot al·legar-se necessitats urgents per part de l'administració pública davant una manca estructural de plantilla fixa aclaparadora. Tampoc és aplicable que un sol nomenament o contracte no permet reclamar abús o que no haver recorregut l'abús en cada finalització contractual no permet reclamar l'acumulació d'abusos durant anys.
Respecte a les solucions legislatives i jurisprudencials aplicables a l'abús, al sector públic, cap compleix amb les condicions de la clàusula 5a i en cas d'aplicar per analogia altres solucions aplicables al sector privat, inclusivament l'aplicació directa de la directiva, la transformació en indefinit estatutari ha d'haver complert un procés selectiu, en cas de nomenament sense tal procés es descarta que l'empleat en abús pugui accedir a la funció pública indefinida com a personal estatutari.
ASSOCIACIÓ CATALANA DE LA JUDICATURA EVENTUAL
-AJUDICAT-
Esmeralda Ríos i Sambernardo
-Presidenta-